El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós

L'església de Santa Maria de Palamós conserva  partitures que testimonien l'activitat musical de la parròquia. 

Es tracta d'un fons que conté partitures manuscrites i impreses de diverses tipologies i autors. El seu estudi permet fixar moltes característiques d'aquesta capella.

 Aquest article, publicat a la Revista del Baix Empordà, és el fruit d'una recerca a quatre mans amb en Gabriel Martín. 

Aquesta pinzellada del seu contingut pretén donar a conèixer l'existència d'aquest material, que forma part de les meves recerques musicològiques habituals a la vila de Palamós.

Podeu accedir a l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada. Gabriel Martín. "El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós". Revista del Baix Empordà, 54 (2016). p. 31-39

El Llibre de comptes de la Minerva: una font per a conèixer l'activitat musical de Torroella al segle XVIII.

Les confraries dotaren a les parròquies de molta activitat musical, dins i fora de les esglésies. Dins d'aquest marc la Confraria de la Minerva de Torroella de Montgrí, mitjançant el seu Llibre de comptes, reflecteix els esdeveniments on la música prenia una rellevància significativa, sempre mantenint el contingut religiós.

L'article publicat a la Revista del Baix Empordà tracta el període comprès entre la Guerra de Successió i la Guerra del Francès. 

Després d'aquesta publicació vaig tenir l'oportunitat de presentar-ne una comunicació al IV Fòrum de Recerca del Baix Ter, sota el títol de Música sense perdre l'Oremus: el cas de la Minerva de Torroella (s. XVIII) el passat 19 de novembre de 2016.

Podeu accedir a l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada i Mas. "El Llibre de comptes de la Minerva: una font per a conèixer l'activitat musical de Torroella al segle XVIII". Revista del Baix Empordà, 54 (2016), p. 40-46. 

Pau Mestre i Xaubet (a) Pau de sa coixinera. Més de cent anys sense sonar la cornamusa.

Vaig tenir el plaer de publicar a la Revista Blanda de Blanes (ara disponible a la xarxa), un article de qui fou l'últim cornamusaire a Blanes, a principis del segle XX. 

En Pau Mestre (a) Pau de sa coixinera, va néixer a Pineda, però es va casar i formar la seva família a Blanes. Va ser un home molt popular que sonava el sac de gemecs per amenitzar diferents actes socials i culturals. 

Els darrers músics de la tradició oral del nostre entorn geogràfic encara no tenen un espai públic de reconeixement. Valguin aquestes ratlles per reflotar la memòria d'aquest música popular. 

Podeu llegir l'article clicant a sota:
Anna Maria Anglada i Mas. "Pau Mestre i Xaubet (a) Pau de sa coixinera. Més de cent anys sense sonar la cornamusa". Revista Blanda, 17 (2014). p. 10-21.

Arxius sonors centenaris, amb sardanes de l’Avi Xaxu, a l’abast de tothom.

Enguany, la celebració de l'Aplec de la Sardana a Malgrat commemorava el 60è aniversari de la mort del compositor Josep Vicens "Avi Xaxu", nascut a l'Escala, però que també va viure a Malgrat uns quants anys.
L'entitat de l'Agrupació Sardanista cada any edita un llibret amb aportacions escrites sobre el món de la cobla i la sardana.

La meva col·laboració d'enguany es centra en els arxius sonors que he localitzat de Josep Vicens, ja centenaris, i que tenen disponibilitat de consulta.  

Algunes gravacions de sardanes de l'Avi Xaxu es poden escoltar a través de la xarxa virtual, tal i com van ser interpretades.L'escolta d'aquests fitxers conté curiositats en quant a la interpretació musical, com a resultat de l'execució musical i del suport tecnològic en què foren captades.

Llegir el text clicant damunt la referència següent:

Anna Maria Anglada i Mas. “Arxius sonors centenaris, amb sardanes de l’Avi Xaxu, a l’abast de tothom”. 42è Aplec de la Sardana. Malgrat: Agrupació Sardanista Malgratenca la Barretina, 2016. p.50-51.

 

El primer pas d'un nou camí

Us presento el meu nou espai de divulgació.

Hi trobareu algunes mirades musicals que em captiven i aquelles històries que mereixen un lloc en el present, amb el cinc sentits.