diumenge, 10 de desembre del 2023

Unes pinzellades de músics i cobles de Palamós (segles XVII-XIX)

Sovint van sorgint dades esparses amb informació de músics, cobles, instruments, repertori i festes. El resultat d'aquestes troballes es troben resumides i, per tant, actualitzades en un article recent, escrit conjuntament amb en Gabriel Martin . El va publicar la Revista del Baix Empordà , que tant bona feina fa amb la divulgació de la nostra història. 

Cobla de tres músics d'instruments de vent amb un cantor

Es tracta d'un article amb noves aportacions que dona una mica més de llum a la realitat de la història musical palamosina, objectiu dels meus estudis, amb la finalitat de poder anar afegint peces a l'engranatge de la recerca musicològica.

L'article el trobareu clicant el següent text: 

Anna M Anglada i Gabriel Martín. "Unes pinzellades de músics i cobles de Palamós (segles XVII-XIX". Revista del Baix Empordà, n. 80, 2023, p. 63-68

diumenge, 20 d’agost del 2023

Josep Dolcet i la transcripció dels goigs a Sant Josep Oriol, una música de Francesc Queralt

Sempre és un plaer que et convidin a escriure. Però en el cas de la proposta de la revista Recòndit, Revista digital de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi, hi havia una part emotiva. Es tracta de la miscel·lània que s'estava preparant per a tenir un record de la tasca del musicòleg Josep Dolcet. Investigador incansable havia estat vinculat a les tasques de recerca de l'Arxiu de la Basílica de Santa Maria del Pi (Barcelona). En l'exemplar número 2, des desembre de 2022, el contingut estava dedicat a ell com a conseqüència del seu traspàs. 

Us deixo l'enllaç de la revista Recòndit, on podreu trobar el meu article que contextualitza la transcripció que Dolcet va fer d'uns goigs a Sant Josep Oriol, musicats per Francesc Queralt


Anna Maria Anglada i Mas, "Josep Dolcet i la transcripció dels goigs a Sant Josep Oriol, una música de Francesc Queralt", Recòndit, n. 2, desembre 2022, p. 6-31.

dimecres, 28 de desembre del 2022

I Congrés Internacional de Musicologia de la Societat Catalana de Musicologia


Institut d'Estudis Catalans, 27 d'abril de 2022

El passat mes d'abril, la Societat Catalana de Musicologia posava a disposició dels investigadors, un espai de tres dies per a presentar el resultat de les noves recerques dins aquest àmbit. És una manera de compartir coneixement, noves aportacions a la musicologia, i de poder trobar aquells amics que fa temps que no has vist personalment. Tot plegat, organitzat per la institució a la que pertanyo, ens vam aplegar a l'Institut d'Estudis Catalans, després d'una gran tasca en la preparació de l'esdeveniment. Agraïment infinit a la junta que ara gestiona aquesta societat. 

El meu treball portava per títol El fons musical del  notari Felip Pons (s. XIX) a Mas Torró (Baix Empordà). Es tracta d'una recerca integrada a la meva tesi doctoral. 



Façana principal de Mas Torró, reconstruïda l'any 1862

No hi ha res més gratificant que trobar manuscrits en un bagul d'unes golfes. I més quan el material et dona corda per passar-hi hores estudiant-lo i submergir-te en una recerca molt apassionant. 

El notari Felip Pons, un autèntic desconegut a Mas Torró, es va convertir en el protagonista de la meva presentació al I Congrés internacional de Musicologia de la Societat Catalana de Musicologia


Detall d'una partitura amb la signatura de propietat de Felip Pons
Font: Fons Cabrera ACBE (La Bisbal)




dilluns, 25 de juliol del 2022

Música i poesia per a Pere el Gran i Constança de Sicília

La història de la fundació de la vila de Palamós s'emmarca en el regnat de Pere el Gran. És per això que em plau presentar-vos un article de la història trobadoresca d'aquest rei i per tant la música a la cort. 

Actualment, els gegants de Palamós representen Pere el Gran i Constança de Sicília. Son uns gegants que ballen i es passegen sempre amb bona música, una afició que el rei, en tant que fou trobador, sempre havia tingut a la seva cort.

Els gegants de Palamós, Pere el Gran i Constança de Sicília.
Imatge Anna M Anglada

Per a accedir al text cliqueu l'enllaç de sota: 

Anna Maria Anglada. "Música i poesia per a Pere el Gran i Constança de Sicília". Revista del Baix Empordà, n. 73, p. 86-90.

 

dijous, 2 de setembre del 2021

Tomàs Griver (1809-1877), organista de Palamós

La meva visita a l'espai musical de l'església de Santa Maria de Palamós, on vaig accedir a la sala de l'escola de música dels minyons i el lloc on s'havia allotjat l'orgue del segle XVIII, va ser el detonant per a començar a redactar aquest article. 

Feia temps que sabia que Tomàs Griver havia estat decisiu en l'establiment d'una tradició musical que abastà gran part del segle XIX. La prova és que contribuí, mitjançant el seu mestratge, a la formació musical de molts palamosins que més endavant encararen l'art musical com a modus vivendi. El seu llegat va contribuir a un esclat cultural que dotava d'espectacles escènics a la vila i de l'expansió dels balls i sessions de lleure en els casinos i els teatres.

Griver es va implicar en el teixit associatiu i es relacionà amb les diverses formacions musicals que estigueren actives durant la seva estada al capdavant del benefici de l'orgue a l'església de Palamós. 


Detall d'un rebut de Tomàs Griver, per un Te Deum, l'any 1844. Font: Servei d'Arxiu Municipal de Palamós. 

 

Per accedir al text complet de l'article cliqueu el següent enllaç:

"Tomàs Griver (1809-1877), organista de Palamós". Revista del Baix Empordà, 72, p. 89-92.

dissabte, 12 de juny del 2021

Un fons per a banda de música, a Palamós

Ja es pot disposar, en format digital, de les Actes del I Congrés Internacional de Música a la Llum, de l'any 2018. 

En aquella ocasió hi vaig presentar la primera pedra de la meva tesi. Ara ja la puc compartir amb tots vosaltres. 

Em plau poder penjar en aquest blog el resum de la meva presentació en un congrés que estava fonamentat en bandes de música. 

 

Per accedir al text podeu clicar el seu enllaç:

Anna Maria Anglada i Mas "Un fons per a banda de música, a Palamós: Una bossa de pell farcida de partitures". Música a la llum. Documentació i patrimoni de les bandes de música.  Generalitat Valenciana, 2020, p. 117-126.

dilluns, 10 de maig del 2021

El contrapàs de Sant Genís a la revista Vilelles

Palafolls ja té la seva revista de recerca i difusió del patrimoni. 

L'Ajuntament de Palafolls va presentar el passat 24 d'abril, en el marc del castell de Palafolls, la revista Vilelles. L'edició es presenta en un format fresc i esponjat, sota la coordinació de l'Arxiu Municipal de Palafolls, amb en Fèlix Bota com tècnic arxiver, i el suport de l'Aleix Freixa, regidor de patrimoni del consistori, que ha fet possible començar aquesta nova proposta cultural amb un contingut molt enriquidor i interessant. 

Podeu llegir la revista en el següent enllaç: https://www.palafolls.cat/files/doc4053/revista-cc.pdf

En aquesta ocasió, Vilelles, compta amb unes quantes aportacions històriques, entre les quals hi ha la mà de dos veterans en l'estudi de la població, Xavier Salicrú i Xavier Soldevila, amb qui hem compartit altres estones de recerca, incloent la participació als tallers del contrapàs. 

Contrapàs a la fresca 2014

La meva participació a Vilelles porta per títol "El contrapàs de Sant Genís de Palafolls". La intenció ha estat aportar l'estat de la qüestió d'una manera divulgativa, assenyalant una gran part de la historiografia que abraça aquest ball a partir de principis del segle XX.

He destacat tres etapes diferenciades on s'hi pot veure diverses metodologies i el resultat d'aquestes en la recerca de la cultura popular i la seva exposició a través del ball. 

Per llegir l'article cliqueu al següent enllaç: Anna Maria Anglada i Mas. "El contrapàs de Sant Genís de Palafolls". Vilelles, n. 1, 2021. p. 28-39.

dilluns, 3 de maig del 2021

Música a la llum. Documentació i patrimoni de les bandes de música

Finalment veu la llum la publicació de les actes del 1r. Congrés Internacional de Música a la llum que es va celebrar a la ciutat de València el mes de desembre de 2018. 

L'edició ha estat a càrrec de Jorge García i Remigi Morant, que amb gran encert es van fer càrrec de l'organització del congrés. 



La meva aportació és un text que es presenta com la primera pedra de la meva tesi doctoral, que va avançant i amb molta il·lusió espero veure finalitzada en un parell d'anys!

dimecres, 3 de febrer del 2021

El Ball de morratxes de Malgrat com a ritual: un element del patrimoni immaterial

En pocs dies sembla que es recupera el ritme de publicació dels articles que fa temps vaig escriure. Em satisfà molt compartir noves publicacions!

Ja està disponible a la xarxa el petit article que vaig fer del Ball de morratxes de Malgrat, i que es va presentar en el marc de la XIII Trobada d'Entitats de Recerca del Maresme. Era una tasca que tenia pendent de quan vaig fer el treball de La confraria del Roser de Malgrat (s. XVIII-XIX). Aproximació al context musical. 



Fragment del Llibre d'Or del Rosari a Catalunya, de Valeri Serra Boldú i gravat amb la imatge de Nostra Senyora del Roser en uns goigs populars

És bo aprofitar l'ocasió que aquestes trobades ofereixen per presentar recerques locals, que sempre son gratificants, i endinsar-me una mica més en algunes dades inèdites que no havien vist la llum de les morratxes i alguns detalls més de la confraria. Al mateix temps, posar en context la morratxa com a atribut a la dansa i la seva transformació en els darrers segles fins a l'actualitat.  

Us deixo, doncs, el text que vaig escriure pensant que compartir-lo amb vosaltres seria la millor finalitat que li podia donar. Podeu accedir-hi clicant a la referència bibliogràfica 👇

dimecres, 20 de gener del 2021

El fons musical de la Casa Carles de Girona (GiCar)

 
El fons musical de la Casa Carles de Girona (GiCar) desvetlla la relació que tenia aquesta família d'hisendats en l'art musical. De retruc, aporta noves informacions de la societat gironina durant el segle XIX, principalment. Els documents musicals que s'han catalogat, recentment, serveixen per a configurar la vida social d'aquesta nissaga. Ha estat una de les feines més gratificants que he fet en els últims anys, tot i la complexitat que suposava treballar-lo. Agraeixo, doncs, al Dr. Josep Maria Gregori, director del projecte de l'IFMUC, l'oportunitat que em brindà i que m'ha permès gaudir d'aquest repte. 



Fragment d'un manuscrit del fons musical de la Casa Carles de Girona (GiCar) 

Tal i com es desenvolupa en l'article, aquest fons musical desvetlla les relacions socials i l'educació musical que tingueren els Carles, fent esment a les tres generacions que habitaren a Can Xammar de la plaça del Vi de la capital gironina. 

Val a dir que, les recerques que van precedir el meu estudi van ajudar molt a configurar alguns detalls que he considerat imprescindibles per a la interpretació que he donat en aquest article. 

Finalment, tot arriba i ja s'ha publicat en format on-line tot i que encara no l'he pogut tenir a les mans en paper. Us el deixo per si us ve de gust llegir-lo, clicant a la referència bibliogràfica que teniu a sota. 

Anna Maria Anglada i Mas. "El fons musical de la Casa Carles de Girona". Revista Catalana de Musicologia, XIII, (2020), p. 345-371.

dimarts, 14 de juliol del 2020

El fons musical de la Casa Carles de Girona (GiCar)

Portada del volum 11. IFMUC
La publicació d'aquest volum s'ha fet esperar, però finalment ja és una realitat ! És per això que em plau compartir amb tots vosaltres alguns comentaris.

Fa temps vaig emprendre el camí de la catalogació amb el projecte de l'IFMUC. El resultat del catàleg de la Casa Carles, junt amb d'altres fons de l'Arxiu Diocesà de Girona, ha estat una molt bona experiència com a musicòloga, la veritat és que ha estat un plaer. He d'agrair de manera significativa a en Josep M. Gregori la seva paciència i assessorament constant. Amb ell he compartit molts secrets que aquest fons esguarda, així com també moltes troballes que em seran útils per a altres treballs.

Quan vaig començar aquesta tasca a l'Arxiu Diocesà de Girona poca cosa sabia d'aquesta família. De mica en mica els manuscrits que hi anava trobant em van atrapar i a partir d'aquí vaig començar una altra recerca musicològica que finalment veurà la llum en format d'article per a la Revista Catalana de Musicologia de l'edició d'enguany.

Les meves visites a Girona eren molt habituals, i com ja sabeu...Girona m'enamora! i jo com peix a l'aigua aprofitant els viatges per a quedar-me enlluernada mirant pedres, finestres, cases, llindes....Ha estat un autèntic plaer poder tocar, olorar, imaginar, endreçar, llegir, furgar, trobar, i submergir-me dins el fons de la Casa Carles. El cert és que la recerca que vaig dur a terme m'ha captivat molt.

A part de la tasca de catalogació he tingut l'oportunitat de conèixer a la Marissa Molinas, una dona apassionada per la música i molt interessada en aquest fons per la proximitat social d'un avantpassat seu amb aquesta família d'hisendats, els Carles. Gràcies a ella i la seva amabilitat vaig poder gaudir un concert a Can Torró de Sant Climent de Peralta, un esdeveniment dedicat a la música romàntica d'un compositor del Baix Empordà, en Melcior de Ferrer, sobre el qual algun dia us he d'explicar moltes coses.

Espero que l'eufòria que m'ha generat aquesta tasca i la satisfacció de la feina feta em serveixi per encarar nous projectes musicals. 

Anglada i Mas, Anna Maria; Badal Pérez-Alarcón, Carles; Fernández Llopis, Nil; Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 11: Fons de Sant Feliu de Girona, Santuari de Santa Maria dels Arcs, Casa Carles, Santa Maria de la Bisbal i Narcís Figueras de l’Arxiu Diocesà de Girona.

diumenge, 19 de gener del 2020

Miguel Casals Aragonés: el fil de vida d'un compositor desconegut


Enguany ha sortit publicat a la Revista Catalana de Musicologia (IEC) l'article que vaig escriure sobre un compositor desconegut, en Miguel Casals i Aragonés, que deixà un interessant llegat musical que roman dipositat a la Biblioteca de Catalunya.

Detall de la signatura de Miguel Casals Aragonés
L'objectiu en escriure aquest article fou presentar públicament el resultat de l'estudi que vaig dur a terme del Fons Miguel Casals Aragonés  (M-MCas), després de fer-ne l'inventari durant el temps que vaig treballar com a becària a la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya.  

Sarsueleta dipositada a l'arxiu de l'Institut del Teatre
Treballar en aquesta institució va ser una experiència gratificant i plaent. Més enllà de la feina, vaig tenir el privilegi de tractar amb els recursos humans de què disposa, que em van permetre créixer en coneixement i satisfacció personal. En aquest sentit, he d'agrair a la responsable, la M. Rosa Montalt i a en Pol Cruells, tot el seu suport professional i l'acompanyament que em van oferir.
  
A més a més de compositor, Casals era pianista, professor i va fundar una acadèmia. D'ell només tenim dades esparses de la seva biografia i el testimoni de la premsa. El fet de treballar el fons d'un músic desconegut em va motivar a activar la recerca per tal de recollir el màxim de dades possibles i intentar posar a l'abast de tothom més informació. No obstant, encara ha quedat molta feina per a fer. 


Esperem que altres fons musicals que surtin a la llum puguin anar exposant peces que encaixin amb les que en aquest article encara hi manquen.

Per accedir a l'article podeu clicar a sota:
Anna Maria Anglada i Mas. "El fons Miguel Casals Aragonés de la Biblioteca de Catalunya: el fil de vida d'un compositor desconegut". Revista Catalana de Musicologia, XII, (2019), p. 331-345.